EL RATOLI I LA TRAMPA

Un ratolí, mirant per un forat a la paret, veu un granger i la seva dona obrint un paquet...

Pensà, després, quina mena de menjar hi podia haver allà...

Va quedar terroritzat quan descobrí que era una trampa per caçar ratolins.

Fou corrents al pati de la granja a advertir tothom:

  • Hi ha una trampa per ratolins a la casa! Una trampa per ratolins!

La gallina, que cloquejava i gratava el terra, alçà el cap i digué:

  • Disculpi’m Sr. Ratolí, jo entenc que sigui un gran problema per vostè, tot i així, a mi no em causa cap perjudici i no m’incomoda.

El ratolí va anar al xai i li diu:

  • Hi ha una trampa per caçar ratolins a la casa! Una trampa per caçar ratolins!
  • Disculpi’m Sr. Ratolí, però no hi ha res que jo pugui fer, només demanar per vostè. Quedis tranquil que serà recordat en les meves oracions.
  • El ratolí va anar a la vaca i la vaca li respongué:
  • Però potser estic jo en perill? Penso que no – digué la vaca.

Llavors el ratolí va tornar a la casa, preocupat i abatut, per veure com afrontaria el problema de la trampa del granger.

Aquella nit es va sentir un gran terrabastall, com el d’una trampa per ratolins atrapant la seva víctima. La dona del granger va córrer per veure el que havia atrapat.

A la foscor, ella no va veure que la trampa havia atrapat la cua d’una cobra verinosa.

La cobra va mossega la dona.

El granger la a dur immediatament a l’hospital.

Ella va tornar amb febre.

Tothom sap que per alimentar algú que te febre, res millor que una sopa. El granger va agafar el seu ganivet i va anar a buscar l’ingredient principal: la gallina.

Com la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns van anar a visitar-la

Per alimentar-los, el granger va matar el corder.

La dona no va millorar i va acabar morint-se.

El granger llavors va vendre la vaca a l’escorxador per cobrir els costos del funeral.

El proper cop que sentis que algú te un problema i creguis que, com no es teu, no li has de fer cas... pensa-ho dos cops.

 

Qui no viu per servir, no serveix per viure.

 

  Traducción al catalán por Lucila Isabel (luci@tinet.org)
   
 
 

Elena Fernández Bayo (artesbayo@gmail.com)

   
   
 
PINCHA ABAJO PARA CONSEGUIR LOS LIBROS DE LAS HISTORIAS
 
 
 
 
 
 

© WWW.LUZYSABIDURIA.COM