LA GRANOTA AUTÈNTICA

Hi havia una vegada una granota que volia ser una granota autèntica i tots els dies s’esforçava en això.

Al principi es va comprar un mirall on es mirava llargament buscant la seva ansiada autenticitat.

Uns vegades semblava trobar-la i altres no, segons l’humor d’aquell dia o aquella hora, fins que es va cansar d’això i guardà el mirall en un bagul.

Per fi pensà que la única manera de conèixer el seu propi valor estava en la opinió de la gent, i començà a pentinar-se i a vestir-se i desvestir-se (quan no li quedava altre remei) per saber si els demés la aprovaven i reconeixien que era una granota autèntica.

Un diaobservà que el que més admiraven d’ella era el seu cos, especialment les seves potes, de manera que es va dedicar a fer esquat i a saltar per tenir unes anques cada cop millors,sentia que tots la aplaudien.

I aixíseguia fent esforços fins que, disposada a qualsevol cosa per aconseguir que la consideressin una granota autèntica, es va deixar arrencar les anques, iels altres se les menjaven, i ella encara va arribar a sentir amb amargor que deien “quina bona granota, que semblava pollastre”

Augusto Monterroso