CEL I INFERN

Segons conta un antic relat japonès, un bel·licós Samurai va desafiar en una ocasió a un mestre Zen a que li expliqués el concepte del cel i l'infern, però el monjo va respondre amb menyspreu:

-No ets més que un taujà!. No puc perdre el temps amb individus com tu!

Ferit al més profund del seu ésser, el Samurai es deixà emportar per la ira, desembeinà la seva espasa i cridà:

-Podria matar-te per la teva impertinència.

-Això, respongué el monjo amb cama, "és l'infern".

Desconcertat al percebre la veritat en el que el mestre li senyalava respecte a la fúria que el dominava, el Samurai s’asserenà, embeinà l'espassa i s'inclinà, agraint al monjo la lliçó.

-I això, afegí el monjo, "és el cel".

El cel i l’infern, la pau i la ira, la felicitat i la dissort, son dins nostre... tot ho portem a on sigui que anem. Tot ens habita i sempre, sempre, podem escollir quin dominarà...