LA CARRERA DE GRIPAUS

Hi va haver un a vegada una carrera de gripaus. L’objectiu era arribar a dalt d’una gran torre. Hi havia al llogaret una gran multitud. Molta gent per vibrar i cridar per ells.

Va començar la competició, però com que la multitud no creia que poguessin arribar al cim d’aquella torre, el que més se sentia era:

-Quina pena. Aquest gripaus no ho aconseguiran... no ho aconseguiran...

Els petits gripaus van començar a desistir. Però hi havia un que persistia i continuava pujant en busca del cim.

La multitud seguia cridant:

-Quina pena! No ho aconseguireu...!

I els petits gripaus s’anaven donant per vençuts, excepte aquell gripau que seguia i seguia tranquil i ara cada vegada amb més força.

Ja arribant al final de la competició, tots havien desistit menys aquell petit gripau que, curiosament, i en contra de tots, seguia i va poder arribar al cim amb tot el seu esforç.

Els altres volien saber què li havia passat.

Un petit gripau li va anar a preguntar com havia aconseguit acabar la prova.

I van descobrir què... era sord!

No permetis que persones amb el pèssim hàbit de ser negatius ensorrin les millors i més sabies esperances del teu cor.

Recorda sempre el poder que tenen les paraules que escoltis o vegis.

Per tant, preocupat de ser sempre positiu!

Resumint: Sigues sempre “sord” quan algú et digui que no pots realizar els teus somnis.